Institut de Formació Contínua

Talent Hub

Experience

Comunicació no violenta: un idioma imprescindible i eficaç.


Pedro Rubio i María del Campo.

Segons María del Campo i Pedro Rubio, coaches convidats a liderar l’última de les nostres sessions de Talent Hub, la comunicació no violenta és una de les eines més potents que existeixen a l’àmbit personal i professional. És aprendre un nou idioma capaç de connectar-nos amb nosaltres mateixos i amb la resta.
 
Quan estiguem en un estat emocional alterat, barregem el que sentim amb el que pensem, el que observem amb el que interpretem, el que és realment important amb l’estratègia que seguim per protegir allò que és tan important per nosaltres. Un garbuix de sentiments i accions que, gràcies a la comunicació no violenta, es reorganitzen de manera harmònica i ens permeten aconseguir allò que ens proposem.
 
Segons vam descobrir a la sessió, en el llenguatge de la comunicació no violenta les necessitats ocupen un lloc crucial. Però què entenem per necessitat? Allò que és imprescindible per a l’ésser humà, tan bàsic com menjar o beure, i que es manté inalterable independentment del factor cultural: la comprensió, l’afecte, el fet que et tinguin en compte, la claredat, que les coses tinguin sentit, l’escolta, la connexió amb els altres o la confiança, entre d’altres.
 
Una necessitat satisfeta ens genera una sensació agradable. Per altra banda, quan no es té en compte, ens provoca un sentiment negatiu que ens mou a l’acció per evitar aquesta sensació d’incomoditat. La comunicació no violenta és l’eina que ens permet passar d’allò negatiu a allò positiu a través de la comprensió de les premisses següents:
 
PREMISSA 1
 
JO SÓC L’ÚNIC RESPONSABLE DE LES MEVES EMOCIONS, PER TANT, DEPÈN DE MI GESTIONAR-LES BUSCANT ALGUNA COSA QUE M’AJUDI A SATISFER-LES
 
La situació no és la que determina els sentiments, sinó que aquest últims es gesten a partir de la manera com interpreto la situació en relació a les meves necessitats del moment. Un exemple: he quedat per dinar amb un company de feina a les 13.30 h i gairebé són les 14.00 h i encara no ha aparegut, una situació que és realment estranya per ell. Penso que li pot haver passat alguna cosa i em preocupo: tinc una necessitat de seguretat imperiosa de confirmar que tot va bé. Però també podria pensar que és un penques i el meu sentiment seria de ràbia, perquè en aquest moment la meva necessitat és que se’m respecti, que no es jugui amb el meu temps. Per una mateixa situació hi poden haver dos sentiments que responen a dues necessitats completament personals.
 
PREMISSA 2
 
SI CONEIXEM AQEULLES ACTITUDS QUE ENS ACOSTEN ALS ALTRES I AQUELLES QUE ENS N’ALLUNYEN, TINDREM LA CAPACITAT D’ESCOLLIR LES QUE ENS CONVENEN MÉS
 
La falta d’interès, la prepotència, la intolerància, la por, la ira, l’egoisme, la negativitat, la rigidesa, la mala educació, la reticència al canvi, l’arrogància, el pessimisme, l’egocentrisme o el victimisme, entre moltes altres actituds, ens allunyen dels nostres interlocutors. L’empatia, la bona predisposició, l’escolta activa, l’amabilitat, l’optimisme o la humilitat, en canvi, ens hi acosten. Quan som conscients de la força d’aquestes actituds podem escollir i controlar l’impacte que tenim en els altres.
 
PREMISSA 3
 
LES BONES RELACIONS ENS FAN MÉS FELIÇOS I MÉS SALUDABLES
 
Així ho demostra un estudi de Harvard que ha seguit l’evolució i continua fent-ho, de 724 adults al llarg de 75 anys per descobrir quin és el secret de la felicitat. Les connexions socials ens són beneficiaries, en canvi, la soledat mata. I no té res a veure amb un factor exclusivament gregari, és a dir, no depèn de la quantitat de relacions que tinguem, sinó de la seva qualitat. Per això mateix, viure enmig del conflicte és altament negatiu per la salut; la fa ressentir i debilitar.
 
PREMISSA 4
 
UNA COSA ÉS EL QUE ÉS IMPORTANT I UNA ALTRA ÉS COM VOLS SATISFER AIXÒ QUE ÉS IMPORTANT PER TU
 
Les necessitats, tot i que siguin diferents, no són conflictives. Allò que genera el conflicte, en la majoria dels casos, són les estratègies que dissenyem per satisfer les nostres necessitats. Si imposem una estratègia a l’altre, provoquem frustració i insatisfacció. Passem per alt les necessitats de l’altre i tard o d’hora, afectarà negativament la relació. Hem de treballar en l’acord, satisfer les necessitats dels dos, encara que impliqui trensar les nostres estratègies, ja que irremeiablement això ens acosta.
 
PREMISSA 5
 
LES RELACIONS SON MOLT MILLORS SI SÓN TRIDIMENSIONALS EN LLOC DE BIDIMENSIONALS
 
Per norma general, les nostres relacions són bidimensionals: pensem i actuem. Quan ens comuniquem amb una altra persona, intentem arribar a acords, però normalment són acords que es basen en convèncer a l’altra persona perquè faci les coses com diem nosaltres. Intentem convèncer que la nostra estratègia és més convenient. I l’altre, naturalment, segueix la mateixa actitud. Quines possibilitats hi ha d’arribar a un acord satisfactori? Poques. Per això hem de pensar, actuar i connectar, la tercera dimensió, amb els sentiments i les necessitats pròpies de l’altre.
 
A partir d’aquestes premisses, comença a treballar amb tu mateix per entendre què els passa als altres quan s’entreveu un conflicte. Si algú diu alguna cosa i el que està dient t’està generant un sentiment negatiu, (ràbia, per exemple) pregunta’t quina necessitat tens que no està atenent l’altra persona i, de la mateixa manera, intenta entendre quina necessitat pròpia està intentant satisfer. Si reveles la necessitat darrere del sentiment que genera la situació seràs capaç de revertir-la a favor teu.
 
I recorda! No és el mateix...
...pensament, sentiment i necessitat. El que penso és allò que interpretem d’una situació, el sentiment és la sensació que provoca aquesta interpretació i la necessitat és el que determina que aquest sentiment es generi en aquest moment davant d’aquesta situació.
...necessitat i estratègia. Per cobrir una necessitat hi ha més de mil estratègies, explica Marshall Rosenberg, l’impulsor del concepte “comunicació no violenta”. Moltes vegades ens aferrem a l’estratègia com si fos una necessitat intentant convèncer a l’altre que s’hi sumi, quan a la majoria dels casos, és una imposició que genera altes dosis de rebuig.

 

Universitat de Barcelona
© Institut de Formació Contínua - Universitat de Barcelona C/ Ciutat de Granada, 131 - 08018 Barcelona - Espanya Tel. +34 93 403 96 96 - Telèfon d'Informació: +34 93 309 36 54

Dos campus d'Excel·lència Internacional:

  • BKC - Barcelona Knowledge Campus
  • Health Universitat de Barcelona Campus

Amb la col·laboració de:

  • Banco Santander
  • Catalunya Caixa